Sobre el projecte

Habitatge 18N Un edifici recuperat de l’abandonament especulatiu per a l’habitatge de persones precàries amb renda baixa al barri d’Hostafrancs.

Habitatge 18N Iniciativa que forma part del moviment 15M i que respon a la crida a l’acció per un habitatge digne engegada per les assemblees de tots els barris de la ciutat.

Habitatge 18N Projecte comunitari, col·lectiu, assembleari i autònom, en constant procés d’actualització i transformació, començat per  l’Assemblea indignada del barri de Sants del 15M, amb el recolzament de gent d’arreu.

Habitatge 18N Treballem per l’extensió de la reapropiació comunitària d’edificis buits en mans de la banca i els grans propietaris. Animem a totes les assemblees de barri a realitzar accions similars per tot el territori. Volem anar més enllà de la labor purament assistencial, no practiquem la “beneficiència” sinó el suport mutu i l’empoderament col·lectiu. Teixim relacions horitzontals, de igual a igual, no de dalt a baix.

Habitatge 18N És una crida al reapropiament generalitzat d’allò comú. Implica una col·lectivització dels recursos públics per retornar-los a la seva funció social. Durant segles, l’estructura del poder capitalista, a través de l’estat i el mercat s’ha apropiat i privatitzat de tots els béns públics, entre ells, l’habitatge. És hora de mancomunar esforços mitjançant la cooperació social i la solidaritat per recuperar allò que mai ens havien d’haver expropiat, la nostra capacitat d’autoorganitzar-nos per viure.

La greu crisi econòmica i social que patim es reprodueix de forma dramàtica amb el tema de l’habitatge. Cada dia més persones es queden al carrer, privades d’un sostre digne, abocades a una veritable situació d’emergència social. Mentre estadístiques recents assenyalen l’existència de 3.417.064 cases buides a tot l’estat (un 13% del parc total d’habitatges), més de 300.000 famílies han perdut la casa en aquest últims 3 anys a tot l’estat. Catalunya encapçala aquest trist rànquing amb més de 50.000 casos, sobretot a la província de Barcelona, on durant el 2011 s’estan produint 19 desnonaments diaris i s’inicien 24 execucions hipotecàries, amb més de 18.000 desnonaments des de 2008.

L’economia espanyola, vertebrada gairebé, únicament, a partir del turisme depredador i de l’expansió sense límits de la indústria del totxo, ha provocat la generalització de l’especulació immobiliària com a font d’enriquiment de les classes amb alts ingressos. A més, la financiarització total de l’economia ha comportat l’extensió i la normalització de l’endeutament com a forma de pagament, que combinat amb la “imposició” paulatina de la forma de tinença en propietat, i el conseqüent abús del crèdit hipotecari, ha generat grans ingressos a bancs i immobiliàries, però, forts deutes, embargaments i situacions de precarietat per moltes famílies.

En aquest context, les polítiques de les administracions ha brillat per la seva absència, incapacitat o rigidesa per afrontar degudament la problemàtica. L’habitatge de lloguer social només arriba a l’1%, malgrat que Barcelona disposa d’uns 80.000 pisos buits, segons les estimacions. L’escassetat del parc públic d’habitatge provoca entre d’altres una burocratització excessiva que dificulta encara més, la situació, ja de per si difícil dels necessitats de cobertura social de les famílies de renda baixa.

Aquesta inacció de les administracions ha sigut el detonant per a que l’Assemblea de Barcelona del 15M, a través de l’Assemblea del Barri de Sants, passi a l’acció. En aquest context, la recuperació d’un edifici buit i abandonat propietat d’una immobiliària i un banc, pel reallotjament de persones en situació d’urgència social té tot el seu sentit i posa en primer pla la possibilitat real de cobrir una necessitat bàsica amb els recursos existents.

La nostra acció és donar un recolzament i propiciar l’empoderament per a les famílies desnonades que, abans de quedar-se al carrer, han decidit fer efectiu el dret a l’habitatge donant funció social a pisos que portaven més de tres anys buits.

 Davant la crisi, els desnonaments i les grans dificultats per accedir a l’habitatge:

  • Entenem que el sol públic és propietat col·lectiva i, per tant, no s’ha de vendre.

  • La VPO és un bé col·lectiu i, per tant, no ha de ser mai de compra perquè suposa la privatització de facto. Tota la VPO hauria de ser de lloguer o fer cooperatives de lloguer en cessió d’ús.

  • Els habitatges buits propietat de la banca i grans propietaris han de ser expropiats i convertits en parc públic de lloguer, en cas de que la persona disposi de sou suficient per pagar-lo.

  • Entenem que la reapropiació de béns amb una funció social no és un delicte. Per tant, entrar en un habitatge buit propietat d’especuladors per resoldre la necessitat de l’habitatge s’ha de despenalitzar.

  • Dació en pagament com a dret per a totes les persones que pateixen la situació inadmissible d’estar perdent l’habitatge però han de continuar pagant el deute contret, deute produït per l’abús i estafa de la banca i immobiliàries. Aprimant sempre la voluntarietat de la major part de les persones usuàries de l’habitatge.

 MAI MÉS SOLES!!! JUNTES HO PODEM TOT!!!

Si et vols solidaritzar amb nosaltres:

Vine i participa, estem al carrer Hostafrancs número 1-3

Si vols contactar amb nosaltres:

E-mail: habitatge18@riseup.net

Twitter: @habitatge18n

Facebook

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: